I un rave!

April 10, 2014, 10:35 pm

Arriba el bon temps, volem estar bé, viure a l'aire lliure i haurem de mimar la pell. Ens cuidarem i menjarem de manera òptima per a aconseguir-ho. La nostra pell no es protegeix només amb cremes. Que no ens faltin a casa les verdures, els fruits secs, la fruita i tot allò que pugui caure en una amanida i que també serà una bona manera de mantenir-la a to. La d'avui no és cap recepta. És un toc d'atenció perquè intentem proveir-nos de productes frescos anant al mercat i mirant què ens ve de gust. Tenim els raves que donen un toc de color al plat i intentarem posar-ho bonic perquè ens entri pels ulls. A la que he preparat hi he posat:

• - raves
• - alvocat
• - algues marines
• - ceba tendra
• - tàperes
• - escarola
• - pipes de gira-sol
• - oli d'oliva de la D.O. Siurana
• - vinagre
• - mostassa

Rentem les verdures i les escorrem.
Les posem al plat de manera endreçada i bonica.
Fem una vinagreta amb un bon oli d'oliva, un bon vinagre, una cullerada de mostassa i l'aboquem sobre les verdures.
Ara us toca a vosaltres posar-hi imaginació i fer-la al vostre gust, però feu-la.

I no em canso mai d'escoltar Willie Nelson: Let's face the music and dance.
I qui ens digui que no ens cuidem els respondrem: i un rave!

↧

Paratha

April 15, 2014, 10:58 pm

≫ Next: Parmentier de patata i calçots

≪ Previous: I un rave!

Dissabte matí. Et lleves relaxada i vols que sigui així tot el dia, sense presses. Voldries estar lluny, però la realitat és que no. I perquè no viatjar sense sortir de casa? Aquest mes a 12 mesos 12 pans un pa indi especiat: paratha. Fer-lo ens ha transportat i la casa olora a Índia. L'encens i les espècies emprades hi ajuden. Per a esmorzar o per a berenar, perquè es fa amb poc temps i sense engegar el forn. El resultat m'ha sorprès gratament i tinc per segur que el faré més vegades. Per a menjar dolç amb melmelades o salat amb verduretes i un curri de carn. Oh, que bo. Perquè en surtin 8,

Necessitarem:
- 300 g de farina integral
- 150 g de farina de blat
- 250 ml d'aigua tèbia
- 100 g de ghee o mantega clarificada en pomada
- 1/2 cullerada (cafè) de sal
- 1 cullerada (postres) de cúrcuma
- canyella en pols per a empolvorar

Farem:
En un bol gran hi barregem els ingredients i els pastem a ma, com ho farien allà.
Pastem bé, fem una bola i el tapem amb un drap, deixant-lo reposar uns 40 minuts.
Dividim la massa en 8 boles i les aplanem ben fines amb un corró.
De totes maneres, un cop fetes m'he adonat que les hauria d'haver més fines i per tant dividir-la en 16.
Com més fines més bones i més ràpides de coure.
Posem una paella, si pot ser de ferro millor, al foc i quan estigui ben calenta hi coem, d'una en una, primer d'un costat i després de l'altre.
Com que hi he posat una quantitat important de mantega a la massa no ha calgut que en posés a la paella.
Les servim acabades de fer, encara calentes, untant-les amb ghee i empolvorant amb canyella.
Acompanyem amb te.
Ens traslladarem lluny, lluny.

Fent aquest pa he descobert el ghee o mantega clarificada, que es pot fer a casa amb mantega amb un procés especial. El pot que tinc me'l va donar la Mon que el va comprar en una botiga amb productes forans. No hi ha res com a descobrir coses noves i entre elles aquest pa i el ghee.

Mentre el menjava i em bevia el te, Anoushka i Ravi Sankar m'acompanyaven.
Pancham se Gara.

↧

Parmentier de patata i calçots

April 22, 2014, 10:20 pm

≫ Next: Pastís de xocolata per a Cósima

≪ Previous: Paratha

...
Van endrapar amb delit i avidesa les patates estofades, i també el puré cremós al qual vaig afegir pomes i figues macerades amb vi. No van quedar ni les engrunes d'un altre plat, aromatitzat amb tòfones i un polsim de pebre que acompanyava lloms cuits al forn. A hores d'ara, el receptari ha crescut i ja disposem la terra per a una plantació molt més gran. Hem endreçat dues estances senceres al carrer Carbassa per tal que comencin a grillar al gener i es puguin plantar per Sant Josep.
Amb tot plegat, també l'Àgueda ha sortit del seu ensopiment. Bé, no és tan sols això, hi ha tingut molt a veure que l'estiu vinent se celebrarà la boda de la seva filla, la Cecília, amb un jove molt eixerit que té un cafè a la Rambla. Li estem fent el dot i l'Eulària, la minyona que ha cuidat de mi com si fos la seva filla, ja frisa amb els preparatius. La idea és que el banquet sigui digne d'una princesa, que prou s'ho mereix la noia! Tanmateix, tindrem l'oportunitat de convidar persones importants a casa nostra. Ja et pots imaginar que les receptes giraran al voltant del fruit de la flor blanca, que aviat cobrirà les nostres terres com una delicada neu de primavera.
D'altra banda, sembra que la sort ens acompanya. M'han arribat notícies que un tal Parmentier, un estudiós francès, també està treballant en aquest tubercle, amb molts bons resultats, i que fins i tot ha escrit un llibre on en parla. Estic convençuda que ens sortirem!
...
Del llibre La cuinera de Coia Valls. Ediciones B.

Us agrada la novel·la històrica? Aquí en teniu una que us entrentindrà força. La vaig llegir d'una tirada. Com que parla de Parmentier, nosaltres en fem un que ens agrada molt tot aprofitant els calçots que ens queden. Acompanya un pollastre a l'ast i una bona copa de cava. Per a quatre persones,

Necessitarem:
- 350 g de patates ja pelades
- 150 g de calçots nets i polits
- 100 g d'aigua
- 100 g de nata per a cuinar
- 50 g de mantega en pomada
- oli d'oliva
- sal i pebre blanc

Farem:
Courem les patates al vapor.
Els calçots els farem en una paella amb oli d'oliva en foc molt suau perquè no quedin foscos.
Quan estiguin cuits els passarem per la Thermomix perquè quedin una pasta fina.
Hi afegirem les patates, la mantega, l'aigua, la nata, sal i pebre al gust.
Ho deixem un minut a velocitat 3, o fins que veiem una textura que ens agradi.

Les flors tenen el seu paper en la vida de la Constança Clavé, la protagonista de la novel·la. Per això nosaltres hem aprofitat per a guarnir el parmentier amb unes de sàlvia, que com cada any està esplèndida. Recordeu les flors del pesto de l'any passat? I la patatera i la seva flor?

Les campanes també sonen a Barcelona dins el llibre. Posem-hi una música que ens les recordi: el gran Jordi Savall amb la Sonnerie de Ste. Geneviève du Mont-de-Paris (de Marin Marais) de la preciosa pel·lícula Tous les matins du monde. Bellesa en estat pur.

↧

Pastís de xocolata per a Cósima

April 29, 2014, 10:50 pm

≫ Next: Pastís de crema d'ametlles amb kumquats

≪ Previous: Parmentier de patata i calçots

I així anem fent el blog. I fem amistat amb persones que, encara que estiguin ben lluny, comparteixen les mateixes aficions que nosaltres. I ens arribem a conèixer com si fossin amics de tota la vida, perquè hi ha el blog per davant de les bambolines i per darrere d'elles tenim correus, trucades, trobades.
I amb l'Elena/Cósima, Cósima/Elena del blog de Las cosas de Cósima ens coneixem des d'un principi de tenir els nostres blogs per diversos motius i coincidències. I avui és un dia especial: és l'aniversari de l'Elena/Cósima. I nosaltres la felicitem i li fem un pastís de xocolata per a celebrar-ho amb ella.
Un bon dia l'Elena/Cósima va fer una juguesca amb el Rudolph, un dels rens del Pare Noel, i ens hi vam apuntar uns quants blogs a jugar. Ens havíem de fer una fotografia amb el Rudi (com li diem a casa) i em va fer molta gràcia perquè és un personatge present a casa tot l'any. El tinc al rebedor perquè quan entren els néts li toquen el nas.
En un principi havia de fer unes galetes amb forma de ren, però una distracció amb el temps de forn va fer que quedessin més morenetes del normal. Com que era qüestió d'aprofitar-les vàrem fer un pastís tot emprant una cobertura de xocolata que teníem al frigorífic.

Necessitarem:
galetes
- 250 g mantega en pomada
- 250 g farina
- 75 g d'ametlla en pols
- 150 g sucre
- 2 cullerades soperes de Chartreuse
- 1 rovell d'ou
- 1 xic de sal
- 70 g de papaia deshidratada
- 70 g d'àloe deshidratat
- 100 g mantega líquida
cobertura de xocolata
- nata líquida
- xocolata negra
- 2 sobrets de gelatina neutra

Farem:
Barregem la mantega, el sucre, l'ametlla en pols, el rovell d'ou i el licor dins un bol.
Anem afegint la farina tot remenant amb una cullera de fusta.
Incorporem els fruits deshidratats i un xic de sal.
Posem la pasta sobre film transparent i fem un rotlle si les volem rodones.
Les deixem un parell d'hores al frigorífic.
Si les volem amb altres formes, les tallem degudament i també les deixem en una safata al frigorífic.
Escalfem el forn a 180º i les hi posem una mica separades sobre un paper vegetal entre 10 i 12 minuts o fins que les veiem una mica daurades, procurant que no us passi el mateix que a mi.
Les traiem i deixem refredar a la mateixa safata i després sobre una reixa.
Com que han quedat una mica morenes les he esmicolat i he barrejat amb mantega líquida.
Amb aquesta massa he folrat un motlle i l'he posat 1/2 hora al frigorífic.
He fet una cobertura amb la xocolata negra, la nata i la gelatina.
L'he abocat al motlle i altre cop cap al frigorífic un parell d'hores.
Un pastís crocant genial!

L'Elena se sent una mica Bridget Jones perquè diu que li passen coses com a ella. Nosaltres li posem Love de la banda sonora de la pel·lícula, cantada per Rosey.
Esta vez Rudolph sale en la foto para rodearte con un fuerte abrazo.
Muchísimas felicidades Elena!

↧

Pastís de crema d'ametlles amb kumquats

May 5, 2014, 10:14 pm

≫ Next: Sangria de te

≪ Previous: Pastís de xocolata per a Cósima

El setembre passat vaig comprar un arbre nan de taronges xineses o kumquats com són més coneguts. L'he cuidat durant l'hivern i ara m'ha regalat una generosa collita. Així que comencem a fer receptes que en portin i amb tot no els acabarem. La galette de rois que vàrem fer ens va agradar tant que la repetim amb petites modificacions. A França en diuen frangipane de la crema d'ametlles que hi posem i que resulta senzillament deliciós. Fàcil de fer i a taula volarà. Per a un motlle de 25 cm, donarà 7 o 8 racions.

Necessitarem:
- 12 kumquats o més
- 300 ml d'aigua
- 100 g sucre

pastís:
- 1 rotlle de pasta brisa
- 125 g d'ametlla en pols
- 150 g de sucre glas
- 150 g de mantega en pomada
- 3 ous
- 1 culleradeta d'essència de vainilla
- 1 cullerada sopera de Chartreuse

Farem:
Tallem els kumquats per la meitat i els bullim en un almívar, que haurem preparat amb l'aigua i el sucre, durant uns 30 minuts al foc a mitja ànima.
Perdran l'aspror i el gust cítric esdevé molt bo.
Els escorrem i reservem.
En un bol gran hi barregem el sucre i l'ametlla.
Seguidament hi anem afegint els ous, d'un en un, i la mantega, tot remenant amb suavitat.
Hi aboquem la vainilla i el Chartreuse.
Posem la pasta brisa en un motlle untat amb mantega o bé la posem amb el paper encerat que l'embolcalla directament al motlle.
Deixem anar la crema per sobre i col·loquem les tarongetes.
Prèviament haurem escalfat el forn a 180º i enfornem el pastís.
El courem entre 30 i 35 minuts, fins que el veiem daurat al gust.
Si voleu, el podeu empolvorar amb sucre glas.

I per moltes paraules que us digui de com n'ha sortit de bo, cal que el feu i el tasteu.
Paroles, paroles per Quadro Nuevo. Quina versió més bonica.

↧

Sangria de te

May 11, 2014, 10:28 pm

≫ Next: Arròs amb magret d'ànec i bròquil

≪ Previous: Pastís de crema d'ametlles amb kumquats

La temperatura puja a poc a poc i ens vénen de gust begudes més fresques. Us agrada el te? Si és així, podrem fer una sangria fresca i de pas menjar-nos la fruita que hi posarem. Us asseguro que tindreu força èxit entre els amics que haureu convidat a passar la tarda per a parlar d'aquelles coses que ens agraden. Poseu-hi imaginació i feu-la al vostre gust. Per a sis persones,

Necessitarem:
- 1 litre d'aigua mineral
- 4 cullerades (postres) rases del te que més us agradi, el meu un te verd floral: El Lama
- 1 préssec al natural (o en almívar)
- 1 tall de meló
- 6 kumquats (encara en queden)
- 6 maduixes
- el suc d'una llimona
- 125 g de sucre (una mica menys si els fruits són en almívar)
- 10 o 12 glaçons

Farem:
Al vespre, preparem una infusió de te amb l'aigua al natural i la posem al frigorífic.
L'endemà filtrem, hi posem el sucre i remenen fent que es dissolgui.
Deixem refredar i el posem en un bol gran o una gerra.
Hi afegim la fruita tallada a daus i el suc de llimona.
Deixem macerar al frigorífic durant un parell d'hores.
Al moment de servir hi posem els glaçons.
Servim junt amb el cóc que haurem fet per acompanyar.
Passaran les hores a la terrassa com si res, amb una agradable brisa que ens visitarà.
A la gramola seleccionarem Yann Thiersen, The terrace.
Ohhhhhhhhhh, que bé s'està quan s'està bé...

Per si us interessa el món de te, hi ha un llibre del qual us en tornaré a parlar més endavant, d'Arola Editors i que va ser premiat l'any 2010 amb el Best in the world al Gourmand World Foodbook Awards a la categoria de llibres de te publicats durant aquell any. David Solé (Barquet) i Paco Lostal (Chas&Chas Tea Co.) en són els autors: El té y la cocina mediterránea, on ens parlen de la seva història, maridatges, receptes i molts més aspectes d'aquesta herba. És força interessant.

↧

Arròs amb magret d'ànec i bròquil

May 18, 2014, 10:03 pm

≫ Next: Pop amb patates i carpaccio de carxofes

≪ Previous: Sangria de te

Avui us descobriré un secret: entre setmana quasi que no cuino. A casa fa temps que vàrem establir una norma: qui arribés primer ho faria. I normalment qui ho fa abans és el meu marit. Us puc ben dir que cuina senzill però molt i molt bé. Que si una verdura, que si unes llenties, que si el que sigui. I d'ençà que va descobrir els caldos Aneto que porten el sofregit incorporat em prepara uns arrossos que deu n'hi do. Fins i tot es permet anar variant segons el caldo que compra. Per a dues o tres persones,

Necessitarem:
- 1 magret d'ànec
- 100 g de bròquil (o la quantitat que vulgueu posar)
- 250 g d'arròs bomba
- 1 bric de caldo Aneto per a paella de carn i verdures (amb sofregit)

Farem:
Posarem al foc una paella de 30 a 36 cm i quan estigui ben calenta hi posarem la meitat del magret tallat a dauets.
En aquest arròs no cal posar-hi oli, perquè es courà en el mateix greix del magret.
Quan comenci a estar daurat hi afegim les floretes de bròquil i remenen un minut.
Seguidament hi aboquem l'arròs i el deixem un parell de minuts, tot fent anar la cullera, fins que es torni transparent.
Ara ja hi podem incorporar el caldo i quan comenci a bullir, el deixem a foc fort uns minuts i 10 minuts més a foc més baix.
Passat el temps el retirem i deixem reposar uns cinc minuts.
Servim.
Fixeu-vos que he posat l'etiqueta de cuina per a mandrosos, perquè amb poc temps i sense gens de feina obtindreu un resultat inesperat.

L'hem acompanyat amb un cava rosat . Un dinar d'autèntica festa major.
Que hi falta la música? No, mai. So in love, The Tango Project.

↧

Pop amb patates i carpaccio de carxofes

May 21, 2014, 10:07 pm

≫ Next: Figacitas argentinas

≪ Previous: Arròs amb magret d'ànec i bròquil

D'ençà que tinc el blog els amics em regalen les coses més diverses: un got de l'àvia, una forquilla trobada en un calaix, que si un copa que es va quedar sola i podrà sortir en qualsevol foto, o qui passa per una botiga i s'enamora d'un plat que sap segur que m'emocionarà. I això em fa tan feliç! Avui us presento unes carxofes que em portaren de Roma. Oh, oh. Sí, de Roma. En farem en carpaccio.

Necessitarem:
- carxofes
- suc de llimona
- pop bullit
- patates
- vinagre
- oli d'oliva
- pètals de sal
- pebre vermell dolç
- pebre vermell picant
- pebre negre

Farem:
Netejarem les carxofes, traient les fulles més dures, i les tallarem ben finetes, amanint-les amb suc de llimona-unes gotes perquè no es tornin negres-, oli i vinagre (es pot prescindir), sal i pebre negre.
Reservem.
A la fotografia les he posat una mica més dobles, amb les puntes sense pulir i sense amanir (sortia el plat molt tacat i no quedava bé).
Netegem el pop i el congelem.
Descongelem el dia que calgui i el bullim en aigua amb una ceba i uns taps de suro.
Sabrem que està a punt quan el punxem i no ofereix resistència.
El tallem a rodanxes.
Les patates les podem coure al vapor.
En una safata posem un llit de carxofes, patates i el pop.
Amanim amb un bon oli d'oliva, sal i els pebres vermells.
Un vi blanc farà el seu paper.

I com si de dins de la bossa de carxofes sortís Giorgio Conte, el germà petit del Paolo, i ens cantés Gnè Gnè. Amb un plat senzill i sense complicacions, una sintonia de fons i bona companyia no ens cal res més...

↧

Figacitas argentinas

May 25, 2014, 10:06 pm

≫ Next: Melindros

≪ Previous: Pop amb patates i carpaccio de carxofes

Quan visito un país me'l faig meu. De l'Argentina porto la natura i la seva gent al cor. I no s'oblida fàcilment tot el que es viu allí. Així que quan vaig veure que al llibre Pa de Xavier Barriga hi havia un pa argentí sabia que el faria, volia recordar. És una recepta de Yasmin Recht. Aquests panets acostumen acompanyar els asados argentinos, però també es poden menjar per esmorzar passats per la torradora i untats amb mantega. El resultat és molt bo.

Necessitarem:

- 500 g de farina de mitja força

- 10 g de sal

- 5 g de farina de malta (no n'he trobat i l'he substituït per 5 g de xarop d'agave)

- 225 cl d'aigua

- 65 g de llard

- 20 g de llevat fresc

Farem:

Preparem la massa amb tots els ingredients en un bol gran, excepte el llevat, que l'afegirem cap al final desfet en una cullerada sopera d'aigua (de la que hem mesurat).

Pastem bé durant uns minuts fins que es desenganxi del bol.

Jo l'he fet amb el robot, amb el ganxo, durant 8 minuts, a velocitat lenta.

Tapem amb un drap humit i deixem reposar un quart d'hora.

Passat el temps, l'aplanem amb un corró deixant-la amb un gruix de 2,5 cm.

L'empolvorem amb farina i fem un plec senzill.

La tornem a estirar i fem un altre plec.

Tornem a tapar amb el drap humit i deixem un quart d'hora més.

Tornem a passar el corró i deixem un gruix d'un centímetre i mig.

Amb un talla pastes d'uns 8 cm de diàmetre separem les peces que ens surtin i les posem en una safata de forn.

Les pintem amb mantega i les deixem en un lloc càlid, sense corrents d'aire, les tapem amb el drap humit i que fermentin durant una hora.

Escalfem el forn a 250º i posem a dins una safata amb pedres volcàniques i aigua, o drap mullats, perquè generin vapor.

Quan hi posem els panets baixem la temperatura a 210º i enfornem durant uns 21 minuts, segons veieu.

Obrir el diari, fer els mots encreuats i esmorzar un diumenge pel matí amb pa fet a casa és començar el dia d'una altra manera.

Cremant núvols, Shuarma. Quina lletra...

↧

Melindros

May 28, 2014, 10:14 pm

≫ Next: Arròs amb licor d'arròs i cireres bullides

≪ Previous: Figacitas argentinas

...
Això de la xocolata ha vingut d'ella. Al seu pare no li agradava, potser era la mare la que perdia el nord amb aquell producte, però la Dolors no ho recorda, i els temps de privacions tampoc no eren per poder-se permetre luxes tan dolços. O sigui que sempre li havia fet l'efecte que la dèria venia d'ella, només d'ella. Quan s'havien casat i l'Eduard havia deixat de regalar-li bombons, era ella la que intentava esgarrapar quatre duros mal comptats per comprar-ne una mica, perquè era una temptació massa gran per deixar-la passar quan se li posava al davant del nas.
No hi ha res millor que la xocolata. Desfeta o en rajola, tant és. Ahir, quan en van fer per a la Sandra, la Dolors es va quedar embadocada mirant-se aquella tassa, mig desmaiada amb l'olor que li arribava. Quan la néta era petita, es tornava boja per un suís i una ensaïmada. Aquest vici ve de tu, li deia la Leonor mig de broma i també mig gelosa de no ser ella qui li hagués encomanat aquella passió. I la Dolors li demanava, au, deixa'm que m'endugui la nena a menjar xocolata, vinga, no siguis així. Altre cop, es queixava la Leonor. Però si me la vaig endur fa molt temps, ja... La Leonor acabava accedint i així la Dolors s'emportava la Sandra a menjar xocolata al carrer Petritxol o on fos, i l'àvia i la néta es posaven les botes.
...

Del llibre El jersei de Blanca Busquets, Editorial Debolsillo.

Un cop llegit aquest paràgraf del tan sorprenent llibre, em van entrar ganes de menjar xocolata. I què millor per a sucar que fer uns melindros? La Violeta i jo també ens vam posar les botes.

Necessitarem:
- 6 ous
- 100 g de farina
- 80 g de farina de moresc
- 70 g de sucre
- 80 g de sucre de llustre
- 1 cullerada (postres) d'extracte de vainilla

Farem:
Escalfem el forn a 180º.
Muntarem les clares que haurem separat dels rovells i les reservem.
En un bol gran barregem els rovells amb els sucres i la vainilla.
Afegim les farines remenant amb cura.
Incorporem les clares amorosament fins que quedi ben barrejat.
Posem la pasta en una màniga pastissera (jo no sóc gens destra amb ella).
Cobrim una safata de forn amb un full de paper vegetal.
Amb la màniga anirem fent per sobre uns melindros de 10 cm de llarg per 4 cm d'ample.
Empolvorem per sobre amb sucre de llustre i enfornem uns 8 o 10 minuts (segons el forn) fins que quedin una mica daurats.
Si teniu amants de la xocolata a prop i la prepareu desfeta, la flaire els atraurà...
I després, amb uns melindros, ens quedarà l'ànima amb una pau immesurable.
Erik Satie, amb la seva música, ho arrodonirà: Jazzopédie.

↧

Arròs amb licor d'arròs i cireres bullides

June 1, 2014, 10:03 pm

≫ Next: Fesols amb cloïsses

≪ Previous: Melindros

Tenim arròs a casa? Sí, doncs farem unes postres per als adults de casa. Estaran fetes en un tres i no res. I amb cireres, que esperem amb delit tot l'any. Les nostres, comprades al mercat, són de Bràfim (Alt Camp). Encara hem de collir les de casa.
Si us agrada l'arròs amb llet aquest, amb un gust diferent, també us complaurà. Per a dues persones,

Necessitarem:
per a l'arròs
- 120 g d'arròs carnaroli
- 300 ml d'aigua
- 100 ml de licor de crema d'arròs Segadors del Delta
per a les cireres bullides
- 250 g de cireres de Bràfim
- 100 ml d'aigua
- 50 g de sucre morè

Farem:
Una manera fàcil de bullir l'arròs és fer-ho amb l'estri Rice&Grain Cooker de la casa Lékué, que permet de cuinar arrossos i cereals de tot tipus en pocs minuts i al seu punt al microones. A més el seu atractiu disseny permet servir-lo directament a taula.
Nosaltres seguim les instruccions que ens donen i surt molt bo:
Posem l'arròs dins el rice i hi aboquem l'aigua. Col·loquem la tapa i programen 15 minuts a 800 W. Vigileu que cada microones té la seva potència i haureu de calcular amb el vostre. Passats els minuts hi afegim el licor d'arròs i posem un minut més al microones. Removem el contingut i deixem reposar 3 minuts amb la tapa. Tingueu cura, al moment de destapar, amb el vapor.
Per a bullir les cireres posarem l'aigua, el sucre i les cireres sense la cua en un cassó.
Deixarem bullir uns 10 minuts.
Servim, tebi o fred, en una copa amb les cireres i el seu almívar per sobre de l'arròs.

Temps de cireres, és el moment de menjar-ne.
Mi par d'udir ancora, Enrico Caruso.

↧

Fesols amb cloïsses

June 4, 2014, 10:12 pm

≫ Next: Hamburguesa de tonyina i ortigues de mar

≪ Previous: Arròs amb licor d'arròs i cireres bullides

A casa consumim llegums a dojo. Ens agraden i com a mínim en fem un parell de cops a la setmana. Quan vàrem fer la Trobada de bloggers a Tarragona va venir en Josep de Menja de bacallà, que em va portar uns fesols de Tordera (Maresme) que es diuen Genoll de Crist i uns altres Or i plata, a qual més bo. Farem els primers amb unes cloïsses que ens agraden força. Per a tres persones,

Necessitarem:
- 350 g de fesols de Genoll de Crist
- sal
- de 6 a 8 cloïsses per persona
- 1 ceba mitjana ratllada
- un parell d'alls esclafats
- oli d'oliva
- 1 cullerada sopera de tomàquet fregit
- 400 ml de caldo Aneto de peix i marisc

Farem:
Al vespre posarem els fesols en remull.
L'endemà els bullirem segons tinguem costum.
Jo ho faig sempre amb l'olla exprés durant 25 minuts.
Els poso a punt de sal i bullo un parell de minuts amb la cassola destapada.
Escorrem i reservem.
Posem oli d'oliva en una cassola i sofregim la ceba i els alls.
Quan estigui daurada hi afegim el tomàquet i remenem.
Hi posem el caldo (que va bé tenir-ne al rebost per a receptes ràpides i no patiu si obriu el bric de caldo i en sobra, perquè al ser natural 100% el podeu congelar) i els fesols, deixant que es cogui uns 15 minuts a foc mitjà.
Afegim les cloïsses i deixem que s'obrin.
Servim.
Un primer plat que no necessita gaire cosa més.
Alfonsina i el mar, Andrés Calamaro.

↧

Hamburguesa de tonyina i ortigues de mar

June 9, 2014, 10:54 pm

≫ Next: Pizza tartiflette

≪ Previous: Fesols amb cloïsses

Anar al mercat sense una idea preconcebuda de compra et fa passejar i mirar, que és tot un plaer. Improvisació i gustos s'uneixen per a complaure el paladar de la millor manera possible. I si mentre mires les parades tan ben posades descobreixes alguna cosa que no has tastat mai, cal aturar-s'hi, preguntar i comprar. Fa uns dies vàrem descobrir unes hamburgueses ja preparades i al cistell que van caure. I unes ortigues també, que feia dies que en volíem. Ara que comença a venir de gust estar a la fresca, un sopar exquisit i senzill.

Necessitarem:
- una hamburguesa per persona
- ortigues de mar (les meves ja anaven enfarinades i congelades)
- oli d'oliva
- pa de motlle
- ruca o el verd que ens agradi

Farem:
En una paella ben calenta hi posarem quatre gotes d'oli per a fer un tomba i tomba, al gust, amb l'hamburguesa.
En una altra paella hi posarem força oli d'oliva i quan estigui ben calent hi fregirem les ortigues, de dos en dos o de tres en tres, no masses més perquè no es refredi l'oli.
Les traiem i posem sobre paper de cuina per a treure'n l'excés d'oli, però s'han de servir calentes.
Li donem forma al pa, de la mateixa mida que l'hamburguesa.
Per sobre hi posem una mica de verd amanit que en aquest cas ha estat un variat i muntem el plat.
Acompanyem de vi blanc fresc.
Um Oh e um Ah!Tom Zé.

↧

Pizza tartiflette

June 18, 2014, 2:03 am

≫ Next: Truita en suc

≪ Previous: Hamburguesa de tonyina i ortigues de mar

La pizza també és un pa. Es fa amb farina, aigua i llevat com normalment fem els pans. Així que a la proposta d'aquest mes us en fem una amb tartiflette: plat francès que utilitza patates cuites, cebes, xampinyons, formatge reblochon, nata, pebre i bacó fumat. Per a dues persones,

Necessitarem:

- 120 g de farina de força

- 1 cullerada (cafè) de sucre

- 1 cullerada (cafè) de sal

- 25 g de llevat fresc

- 1 tassa (cafè) d'aigua tèbia

- 1 cullerada sopera d'oli d'oliva

- 1/2 formatge reblochon

- 1 ceba mitjana tallada a tires o 12 escalunyes

- 1 tira d'un dit de gruix de bacó fumat

- 50 g de xampinyons passats per la paella amb oli

- 2 patates mitjanes

- 1 bola de mozzarella o unes cullerades de crema fresca

- pebre

- 1 got de vi moscatell

- 3 cullerades generoses (sopa) de sucre morè

Farem:

Farem la massa de la pizza que acostumo a fer-la sempre igual perquè funciona.

Dissolem el llevat a l'aigua tèbia i la posem al vas de la thermomix junt amb la farina i el sucre.

Programen uns 20 segons passant en velocitat progressiva de l'1 al 7.

Hi afegim l'oli d'oliva, la sal i programem 4 minuts a velocitat espiga, fent que quedi la massa elàstica.

La traiem i la pastem amb la mà i la deixem reposar en un bol que haurem untat amb oli d'oliva.

La tapem amb film transparent fins que dobli el volum.

Mentre courem les patates, tallades molt finament, al vapor.

Confitem la ceba tallada a tires en una paella amb el vi moscatell i el sucre.

Si utilitzeu les escalunyes, haurem de bullir-les amb pell durant 5 minuts en una cassola amb aigua que les cobreixi, les deixem refredar i les pelem.

Tallem el bacó a trossets petits i els bullim durant 5 minuts en aigua, escorrem i reservem.

Aplanem la massa amb el corró i la portem al forn (prèviament escalfat a 220º) uns 5 minuts en una safata amb paper vegetal.

Seguidament la muntem: posem per sobre la mozzarella (o crema fresca), els xampinyons, la patata, el formatge, pebre i el bacó.

Tornem a enfornar-la i la deixem entre 10 i 15 minuts, segons veieu que estigui feta.

La ceba confitada i el reblochon combinen perfectament.

Un sopar per a dos. Un vi de qualitat. Una música suggerent: Lighthouse Family, Loving every minute.

↧

Truita en suc

June 23, 2014, 12:41 am

≫ Next: Albergínia amb salsa d'alfàbrega

≪ Previous: Pizza tartiflette

Ulldemolins és a la comarca del Priorat, un bonic poble on cada segon diumenge de març se celebra la Festa de la truita en suc. Un plat emblemàtic de la contrada i que ben segur us agradarà. Prepareu per a acompanyar un bon pa i escolliu un vi de la zona que n'hi ha molts i molt bons. Nosaltres fem una truita de fesols i espinacs (podeu fer la que més us agradi: carabassó, patates, ...) per a quatre persones amb gana o vuit que només vulguin fer un tast.

Necessitarem:

per al sofregit

- 2 alls

- 1 pebrot verd esmicolat

- 4 tomacons (o 2 tomàquets) ratllats

- 1 ceba ratllada

- sal, pebre, oli i julivert

- 2 cullerades (soperes) rases de farina

- aigua (uns 400 ml o segons veieu que no quedi massa espès)

per a la truita

- 570 g de fesols blancs cuits (1 pot de vidre)

- 1 manat d'espinacs frescos, nets i sense el caluix

- 35 g de panses

- 25 g de pinyons

- 4 o 5 ous (segons la seva mida)

Farem:

La truita fregint els fesols cuits en una paella amb oli.

Rentem els espinacs i els posem sobre els fesols, remenem i deixem que es coguin un parell de minuts amb la paella tapada.

Salem i afegim les panses i els pinyons.

En un bol batem els ous amb un xic de sal, hi aboquem els ingredients de la truita i la fem.

Reservem.

Fem un sofregit, a foc mitjà, en una paella amb oli posant-hi la ceba ratllada, el pebrot esmicolat, els tomàquets ratllats, els alls trossejats, julivert i tot salpebrat.

Quan estigui confitat, hi posem dues cullerades soperes de farina i remenem durant un minut perquè agafi consistència.

Hi aboquem l'aigua i deixem coure fins que veiem que comença a espessir-se.

Tallem la truita a octaus i la hi posem sobre, deixant un parell de minuts que faci xup-xup.

També, si us ve de gust, podem fer una picada amb ametlles o avellanes i afegir-la a l'últim moment.

Per a un sopar lleuger aquesta truita volarà. De lluny, veiem que les nostres gallines ja se'n van a dormir sense saber que ens han ofert una bon àpat. Lenny Kravitz també hi diu la seva: It ain't over 'til it's over.

↧

Albergínia amb salsa d'alfàbrega

June 30, 2014, 11:04 pm

≫ Next: Bastonets de pa d'all

≪ Previous: Truita en suc

Ja estem mandrosos. A tots ens agrada anar a la platja o a la piscina i quan arribem a casa volem trobar-nos quelcom cuinat per a seure a taula, menjar i caure en una migdiada lleugera. Nosaltres així ho hem fet: un plat que vaig veure en un canal francès que em va semblar bo i fresc. Es tracta de posar alfàbrega fresca, oli d'oliva i pètals de sal al got de la batedora i tritura-ho ben fi. Escalivem albergínia, al forn o al foc i la pintem amb la salsa. Ens la podem menjar tèbia o fresca del frigorífic (veureu que s'enfosqueix però és igual de bona). L'hem acompanyat d'un roast-beef que sempre en tenim a l'estiu i que en guardem la recepta en un paperet o la trobareu aquí.

Les p'tits papiers, Jane Birkin.

↧

Bastonets de pa d'all

July 6, 2014, 10:47 pm

≫ Next: Berenant sota la prunera {pastís de prunes}

≪ Previous: Albergínia amb salsa d'alfàbrega

Al mes de maig passat vàrem assistir a la Fira de les Cooperatives Agrícoles del Priorat, on a part de tastar bons vins, en vam poder comprar. Un d'ells va ser un Vermut de Falset, un vermut amb gust d'abans molt bo. Ens agrada, els diumenges abans de dinar, preparar patates xips, olives, escopinyes i tot allò que tinguem a mà. Aquí teniu uns bastonets salats que us ajudaran a esperar la paella que teniu al foc. M'agradaria dir-vos quants ens sortiren, però alguns no van arribar a taula...

Necessitarem:

- 500 g de farina de força

- 25 g de llevat fresc

- 230 ml d'aigua tèbia

- 20 ml d'oli d'oliva

- 5 g de sal (si no els voleu massa salats, en podreu prescindir)

- 3 alls grans

- 3 o 4 anxoves

- 1 cullerada d'orenga

- pipes de gira-sol pelades

Farem:

En un morter aixafem les anxoves amb els alls i reservem.

En una mica de l'aigua preparada hi dissolvem el llevat i reservem.

En un bol barregem la farina, la sal, la pasta d'all amb anxoves, l'orenga, l'oli, l'aigua i el llevat.

Pastemem una bona estona fins que la massa quedi elàstica.

La posem en un bol, tapem amb paper film, deixant-lo en un lloc càlid i sense corrents fins que creixi doblant el seu volum.

A mi m'ha tardat un parell d'hores.

Escalfem el forn a 220º.

En una safata de forn hi posem un full de paper vegetal.

Sobre un marbre amb una mica de farina aplanem la massa i en fem bastonets al gust, guarnint-los amb pipes de gira-sol.

Enfornem durant uns 10 minuts o fins que quedin daurats.

Amb aquest vermut podrem esperar tranquil·lament el dinar i si mentre escoltem David Bowie, Let's dance, ens passarà el temps ràpidament. Fa diumenge...

↧

Berenant sota la prunera {pastís de prunes}

July 13, 2014, 11:10 pm

≫ Next: Kouglof {alsacià}

≪ Previous: Bastonets de pa d'all

Amb la Violeta tot esdevé una festa: I si fem un pastís de les prunes collides? I on anirem a menjar-lo? Sota la prunera! Així que agafem un banc del jardí, una tauleta del racó i cap allà que anem. D'aquesta manera passem una tarda d'estiu que té moltes hores...

Necessitarem:
- 1 paquet de massa brisa dolça (trobada a Lidl)
- 2 gotets de crema de La Fageda
- prunes
- sucre morè
- perles de poma i gingebre o gelatina transparent

Farem:
Escalfem el forn a 180º.
Posem la massa brisa al motlle pertinent, ben untat de mantega i que quedi alt de les vores.
Enfornem uns 8/10 minuts.
Un truc: per sobre de la massa hi posem el paper fi de l'embolcall i unes pedres per sobre perquè no pugi.
Traiem del forn, posem la crema per sobre, la fruita tallada a trossos i empolvorem amb sucre morè.
Cap al forn un altre cop i uns 15 minuts més.
Tenia unes perles de poma i gingebre i vaig guarnir el pastís en el moment de servir (optatiu: si voleu, hi podeu posar gelatina transparent).
Ens va sobrar la meitat i l'endemà, vam tornar a berenar i encara estava més bona.
Quina calma i tranquil·litat...
Tout est si calme, Chiara Mastroiani & d'altres que l'acompanyen.

↧

Kouglof {alsacià}

July 21, 2014, 11:26 pm

≫ Next: Paella per a nens

≪ Previous: Berenant sota la prunera {pastís de prunes}

Avui la Carla fa dos mesos. La quarta néta és una nina. Desconeixem quin serà el seu esdevenidor, però entre tots farem que tingui un entorn acollidor. Segurament viatjarà i coneixerà altres llocs del món. Nosaltres de moment li dediquem un pastís alsacià que és una barreja de coc, panettone, brioix. Queda espès, però és bo. Més aviat és per a menjar com un pa dolç. Aquesta recepta l'he tret del prospecte que portava el motlle. L'he fet tres vegades i sempre ha quedat igual.

Necessitarem:
- 15 g de llevat en pols
- 10 ml d'aigua tèbia
- 1 tassa de llet
- 60 g de mantega
- 90 g de sucre
- 450 g de farina
- 1 culleradeta de sal
- 2 ous
- la pell d'una taronja tallada a tiretes
- 150 g de panses o una barreja de baies variades

Farem:
En un bol petit dissoldrem el llevat a l'aigua tèbia, deixant reposar de 5 a 10 minuts.
En un cassó hi posem la llet, la mantega i el sucre.
Ho portem al foc mitjà i remenem fins que es desfaci la mantega i el sucre.
En un bol gran barregem la farina, la sal i el llevat.
Afegir tot remenant la llet que hem escalfat amb la mantega i el sucre.
Incorporem els ous, d'un en un i pastem fort perquè quedin ben incorporats.
Afegim les panses i la pell de la taronja.
Untem el motlle amb mantega i hi posem la massa (queda enganxosa).
El cobrim amb film transparent oliat i un tovalló per sobre.
Deixem reposar en un lloc càlid un parell d'hores fins que dobli el volum.
Escalfem el forn a 190º i hi posem el pastís uns 15 minuts.
Després el tapem amb paper d'alumini i el de 15 a 20 minuts més.
Traiem del forn i deixem refredar.
Desemmotllem sobre un plat, deixant-lo refredar completament.
Empolvorem amb sucre en pols abans de servir.

La Carla ja ens comença a fer somriures tendres. Aviat ens coneixerà i llavors encara ens farà més feliços a tots. Segur que li donarem el millor de tot nosaltres.

Quan soni la tendresa, Joan Dausà.

↧

Paella per a nens

July 28, 2014, 11:13 pm

≫ Next: Musclos de l'Ampolla amb germinats

≪ Previous: Kouglof {alsacià}

Quan preparem arròs a casa els nens sempre acaben destriant el peix i les verdures que hi posem. Així que quan vénen a dinar només cal posar-ho tot tallat ben petit i llavors no posen cap pega i s'ho mengen tot. I els adults també. Per a quatre nens amb gana,

Necessitarem:
- 1 pastanaga
- 1/2 carabassó
- 1/2 pebrot
- 1 sépia
- 3 talls de gall dindi
- 100 g de gambetes
- faves (en tinc de les nostres que vaig congelar)
- oli d'oliva
- 250 g d'arròs bomba
- 1 bric de caldo per a paella valenciana Aneto

Farem:
En una paella de 30 cm. hi posem oli d'oliva per a coure lleugerament les verdures tallades a dauets ben petits i les faves.
També hi coem el gall dindi, la sépia i les gambetes, tot tallat ben petit.
Hi posem l'arròs, tot remenant, i deixant-lo un parell de minuts.
Hi aboquem el caldo que haurem escalfat prèviament.
Ho deixem coure 10 minuts a foc viu i deu minuts a foc més suau.
Retirem del foc i que reposi 5 minuts.

Aquest arròs és treure'l a taula i desaparèixer. Una manera ràpida de preparar-lo i un resultat bo, bo.
Una migdiada i fer unes tandes de parxís per a passar la tarda...
Ella Fitzgerald i Louis Armstrong ens acompanyen, Dream a little dream of me.

↧